dimarts, 30 de desembre del 2014

7 consells per consumir peix i marisc de forma responsable per Cap d’Any

Sos Peix.org

Els peixos i mariscs són alguns dels productes estrella en aquestes festes nadalenques, i especialment el dia de Cap d’Any el consum s'incrementa de forma significativa tot i que els preus també augmenten. Comprar peix de forma responsable contribueix a preservar les espècies marines i els seus hàbitats, a premiar aquelles empreses que volen treballar de forma coherent i sostenible, procurant que conservar els recursos pesquers per a les properes generacions. Per això, l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) i la Institució Alt Empordanesa per a la Defensa i l’Estudi de la Natura (IAEDEN) us recomanem en aquestes dates fer 7 coses per consumir de forma responsable peix i marisc.
1. Buscar més enllà dels peixos de sempre. Apostar pel concepte d’humil però deliciós. A les peixateries sovint trobem més fàcilment espècies com el bacallà, la tonyina o el salmó, però hi ha un munt d'espècies menys conegudes i igualment delicioses per descobrir. Cada zona geogràfica presenta unes espècies millor conservades que d’altres, a la guia SOSpeix trobareu el llistat de les espècies de peix i marisc del Mediterrani. Diversificar el consum és una eina per conservar els nostres peixos.

2. Menjar fresc és menjar sa. A primer cop d’ull podem saber si un peix és fresc, la seva olor ha de ser de mar, i mai olor forta o "peix", la pell i ulls han de ser brillants, i les escates han d’estar ben enganxades (excepte alguns peixos com el seitó o la sardina que surten fàcilment tot i ser frescos).

3. Quan la mida sí importa. Cada espècie de peix té una longitud mínima que indica la seva edat adulta. Un peix capturat per sota d'aquesta longitud és un peix jove que encara no s’ha pogut reproduir, i al consumir-lo es posa en perill la riquesa del mar i es compromet el futur de la seva espècie.

4. Pescar sense destruir el medi marí. Prioritzem la pesca artesanal que utilitza tècniques selectives i respectuoses amb el medi ambient, com el millor mètode per protegir l'activitat pesquera i garantir que les següents generacions puguin gaudir dels recursos marins actuals. També existeixen algunes certificacions que ens permet escollir aquelles pesqueries més sostenibles, una de les iniciatives més conegudes és la certificació del Marine Stewardship Council, una "ecoetiqueta" amb les sigles MSC que certifica que el peix salvatge és sostenible. Cal dir que moltes vegades l'etiquetatge no és prou complet, per tant haurem de revisar la guia SOSpeix per conèixer com es pesca cada espècie al Mediterrani. Apostar per la pesca artesanal i sostenible també permet escurçar la distància entre el peix i el nostre plat - conèixer el peixater o buscar opcions de compra directa als pescadors – ens ajudarà a conèixer més la situació de cada espècie.

5. El preu pot marcar la diferència. No ens guiem sempre pel preu, val més menys quantitat i millor que no molta quantitat d’un mal peix. El peix barat pot tenir bon preu perquè hi hagi poca demanda, però en les espècies més demandades, quan el preu baixa és perquè la qualitat no és prou bona, ha estat pescat amb tècniques industrials o prové de piscifactoria.

6. El peix cru una forma de ser aventurer! Sovint pensem que el peix cru forma part només de la cuina japonesa. Però, de fet, moltes cuines del món tenen propostes amb peix cru - des de Noruega a Amèrica del Sud, passant per Corea al sud d'Itàlia – hi ha tot un món de plats i receptes amb peix cru. Això si, cal congelar el peix cru per evitar l'Anisakis - un paràsit del peix i del marisc que és perjudicial per als éssers humans – a casa, això significa comprar el peix molt fresc, netejar immediatament, i després posar-ho directament al congelador durant 24 hores abans de la seva preparació.

7. Reduir el consum de peix. Es pot dir que com a consumidors rebem missatges contradictoris, per una banda des dels anys 90 la captura mundial de peix està en descens continuat i, per tant, menjar peix és més difícil i costós. Per una altra banda, les institucions sanitàries promouen el seu consum perquè és un aliment sa. Com a consumidors responsables hem de saber que el sobreconsum del món occidental (Europa, Estats Units i Japó), on un 60% del peix procedeix de l'hemisferi sud, repercuteix en l'encariment del preu del producte i en què els habitants del països més pobres, en molts casos, no puguin pagar els preus que paguem aquí, i per tant, no es puguin alimentar amb els seus propis recursos. L'Organització per a l'Agricultura i l'Alimentació de l'ONU, la FAO, coincideix amb la nostra consideració i també assenyala que cal pescar i consumir menys si es vol que conservar la biodiversitat pesquera.

diumenge, 28 de desembre del 2014

EL BLAT DE MORO transgènic de Monsanto PROVOCA CÀNCER


de Josep Pàmies bloc

Fa temps que des de les posicions de les persones que defensem la prohibició dels transgènics pels seus efectes negatius, tant per a la salut humana com per al medi ambient i derivacions d'explotació econòmica i social, no teníem una prova tan evident dels seus terribles repercussions, com la que ens ha arribat fa uns dies (vegin aquest vídeo)
 https://www.youtube.com/watch?v=5Nn-s_HpR8A&feature=youtu.be)

Aquest estudi que han pogut veure en el vídeo de l'enllaç anterior, és fruit de la investigació del Professor Seralini al Centre francès d'investigació i Informació Independent sobre Enginyeria Genètica (CRIIGEN) http://www.criigen.org/

Són horripilants els resultats i malgrat això la corrupció política a Espanya i en alguns Països d'Amèrica Llatina, permet seguir conreant i autoritzant importacions de Blat de moro transgènic de Monsanto, prohibit a la resta de la Unió Europea, amb l'excusa que només és per consum animal. Com si els animals tal com es demostra en l'estudi, fossin immunes a l'aberració transgènica, amb la possible transmissió dels seus efectes a l'ésser humà en ser consumides les seves carns.

Sempre s'argumenta que en cada moment tenim els polítics que ens mereixem, però a Espanya i Catalunya, a més del Partit Popular, els anomenats partits "progressistes" com el PSOE o Convergència I Unió, també els han defensat i els defensen amb vehemència, com sinó els importés el creixement desenfrenat de càncer a la Societat.

El nostre estimat Obama, amb qui molts van posar la seva confiança, és tan indigne com els anteriors presidents americans, en pressionar Espanya i molts més països del món perquè no veti la importació de les escombraries transgènica de Monsanto (empresa americana), amb l'amenaça de sancions econòmiques.

El molt cínic sr. Obama en la seva Casa Blanca, s'assegura que ell i la seva família mengin en exclusiva d'un bon hort ecològic, que a més no es priva de mostrar a l'opinió pública.

A Espanya ia Països d'Amèrica llatina cal desemmascarar tots aquests titelles del gegant americà que no vetllen per la salut dels seus ciutadans. Quan ells en la seva privacitat no mengen d'aquesta aberració transgènica.

dimecres, 24 de desembre del 2014

El nombre de productors ecològics a Catalunya creix prop d'un 15%






El nombre de productors ecològics a Catalunya creixerà entre un 10% i un 15% aquest 2014. El 2013 es va tancar amb més de 2.400 agricultors i ramaders especialitzats en aquest tipus de cultiu i la tendència és que aquest any es tanqui amb un nou increment. Ara bé, la tendència alcista es podria truncar amb una directiva europea que s'està debatent a Brussel·les que no permetria, per exemple, les explotacions mixtes.
Reconvertir explotacions tradicionals a ecològiques ha estat la sortida que han trobat moltes expliotacions catalanes petites o mitjanes, arran de l'augment de la demanda d'aquest tipus de productes sense additius químics. El nombre de productors s'ha multiplicat per cinc en els darrers 10 anys i aquest 2014 es tancarà amb un nou increment, segons ha avançat el president del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), Daniel Valls.
Tot i això el creixement de les explotacions catalanes podria frenar-se si prospera una directiva europea que posaria límits als productors. La zona amb més cultius ecològics de Catalunya són les comarques de Barcelona, on predomina la vinya ecològica. En canvi pel que fa a la ramaderia es localitza a les comarques del Pirineu lleidatà. L'agricultura ecològica va generar el 2012 un volum de negoci de 152 milions d'euros.
http://www.ccpae.org/index.php?option=com_content&task=view&id=754&Itemid=196&lang=ca_ES#.VJqNIl4AA

dimarts, 23 de desembre del 2014

La Superbanana de Bill Gates



L'últim invent de la Fundació Bill Gates ha estat la inversió de 15 milions de dòlars en el desenvolupament d'una banana transgènica amb alt contingut en vitamina A, vitamina E i ferro, amb l'objectiu de lluitar contra la desnutrició en països africans com Uganda, Kenya, Tanzània, Ruanda, RD. Congo etc., sobretot adreçat a població infantil. Estimen que poden evitar la mort de més de 700.000 nens i que altres 300.000 quedin cecs.

Aquesta investigació l'està desenvolupant la Universitat Tecnològica de Queensland a través del treball dirigit pel Professor Dr. James Dale, i ja es troba en fase de proves amb humans.

Explicat d'aquesta manera, qualsevol podria pensar que és una bona iniciativa filantròpica contra la fam. No obstant això, recordo la conversa d'un amic que va estar de viatge de lluna de mel recorrent Etiòpia. Quan m'explicava el viatge a la seva volta li vaig preguntar què tal havia menjat, ja que havia estat en un dels països amb els índexs més baix de nutrició al món. La seva resposta va ser clara: la targeta Visa funcionava perfectament.

No es tracta per tant d'un problema de dèficit de vitamines i nutrients que necessita urgentment la intervenció d'un àngel filantròpic per augmentar la producció de superaliments. Es tracta d'accés al menjar. Es tracta de pobresa i distribució de la riquesa. Però més enllà de discussions teòriques, què opinen els camperols / es africans?

Doncs mirin, els ugandesos, per exemple, pensen que els seus plàtans autòctons són perfectes i que porten segles cultivant i alimentant d'ells. "Aquest GM banana és un insult a la nostra menjar, a la nostra cultura, a nosaltres com a nació, i ho condemnem fermament", ha dit Bridget Mugambe, membre de l'Aliança per la Sobirania Alimentària a Àfrica (AFSA). Aquesta setmana, la seva plataforma es va unir a més de 120 organitzacions de tot el món amb l'objectiu d'enviar una carta oberta condemnant a la Superbanana i la investigació finançada per Gates.

Llavors, si els africans no ho han demanat, quin és l'interès de desenvolupar aquest cultiu transgènic?

Una resposta sens dubte la tindrem en les conclusions de l'informe de l'organització "Community Alliance for Global Justice", que afirma que la Fundació Bill and Belinda Gates és ja propietària de 500.000 accions de la principal multinacional de llavors transgèniques, la tristament cèlebre Monsanto.

Altres estudis, a més, indiquen que l'objectiu del cultiu d'aquestes bananes no seria Àfrica sinó realment comptar amb una patent dirigida al mercat dels països del nord, on la banana segueix sent una de les fruites tropicals més apreciades i en alça.

Sigui quin sigui el consumidor final, el que sí que sabem és que es tracta del full de ruta que les grans multinacionals de la biotecnologia han establert per per continuar expandint els seus cultius. Després del seu fracàs a Europa, ara el nou l'Dorado es diu Àfrica, i l'excusa es diu Fam.

http://www.lamarea.com/2014/12/17/la-superbanana-de-bill-gates/
* Javier Guzmán és Director de VSF Justícia Alimentària Globa

dilluns, 22 de desembre del 2014

Només 10 senyors controlen més del 70% dels plats a tot el planeta. on anem?



El diari Itàlia La República va publicar una bona investigació sobre qui controla la indústria alimentària. El resultat de l'enquesta? Són deu senyors que controlin altres sols més del 70 per cent dels plats al planeta. Aquestes Corporacions executen 500 marques que entrin a Les nostres llars cada dia. Així pasta, galetes i cafè a l'escena mundial, Fins i tot a Itàlia. I Els Grans temes, com l'ús d'olis i greixós a els productes, és decideixen a la taula. És presenta el següent article de Carlo Petrini



Quan miro la imatge que representa les relacions entre les diverses indústries que els donen de menjar, he de fer la mateixa pregunta que fan els nens quan es veuen en el vell àlbum familiar. "I on sóc?". "No hi és", és la resposta habitual, "que encara no han nascut". Però més que un arbre genealògic, s'assembla a un mapa i en algun lloc estem, hem d'estar, perquè vam néixer i com, quan vam començar aquests moviments, que coagulació i que allunyament ser iniciats.

Vam néixer i em pregunto en què estàvem pensant. El que em passava pel cap és que va ser en les primeres dècades del segle passat, quan aquests senyors van decidir que eren ells els que anaven a proporcionar aliments per al món sencer? Què urgència ens va distreure mentre, cap a mitjans d'aquest segle, que aquests senyors van perdre la cara i la seva connotació per esdevenir marques, símbols, etiquetes darrere de la qual era cada vegada menys possible identificar noms, cognoms, les mans, els ulls i la actuació de la veu? I que vam fer, més recentment, quan no estàvem molt contents amb el que guanyaven desmantellant les nostres cultures alimentàries i, per tant, han començat a convèncer-nos tenir problemes que podrien resoldre (per falta de temps per arribar a una "felicitat" a través de la ingestió d'alguna substància, líquid o sòlid no importa).

Ens importava la política, la justícia, la igualtat, el medi ambient, el futur de la cultura, els drets dels pobles, la fam, la pobresa, l'equitat social. Ens preocupava la democràcia, i la xocolata, refrescs, flocs de cereals o llesques no semblaven temes relacionats amb les discussions sobre política, economia, i menys de la cultura. No obstant això, avui hem de buscar en aquest mapa, que és un mapa del nostre present, i em pregunto si es van oblidar de nosaltres. Desafortunadament no: som i estem exactament a la base sobre la qual es dibuixa el mapa. Els nostres moviments diaris, tot el que compra i el consum està marcat al mapa i en part han contribuït a la seva formació.

I viceversa: els actors que poblen aquest diagrama són exactament els que han contribuït en solitari a formar el gust contemporani (elevant més i més dels llindars de la percepció del greix dolç i salat, sovint comprometre la qualitat dels productes amb ingredients barats i per tant d'alta rendibilitat), sinó també per destruir la nostra salut pública (i més marques - que pertanyen a la mateixa multinacional - proporcionar medicaments que s'utilitzen per reparar el dany), el medi ambient (i també substàncies plàstiques i / o tòxiques que ens arriben per la mateixa xarxa productiva), l'equilibri de poder entre els països rics i pobres. Així que no és un mapa, és la nostra imatge, ens trobem que és difícil veure perquè estem massa a prop de la imatge, hem de apartar una mica i veure en el seu conjunt.

Llavors allunyant-nos una mica, vam identificar aquestes marques a les nostres rebosts i neveres. Tractem d'esbrinar si estem realment en aquestes coses. Si això és el que volem ser. Sigui o no podem tractar, com en una teràpia de rehabilitació, per baixar molt - moltíssim - els nostres nivells de tolerància cap a aquesta indústria alimentària sense rostre, assumint el control, en la nostra vida quotidiana, del menjar que Naomi Klein anomenaria "no logo" . Aquesta menjar que té les mans, els ulls i les històries fàcilment identificables, un dinar raonable, especialment dissenyat per a nodrir i crear salut per a tothom, i no principalment per vendre i obtenir guanys per a uns pocs i sempre els mateixos.

Carlo Petrini
c.petrini@slowfood.it

SI......






Si pots conservar el seny quan els qui et volten perden el seu,
i et blasmen i et reproven;
si tens fe en tu mateix quan tothom dubta
del teu valer, i aquest dubtar toleres.

Si ets sofert esperant; si a la mentida
i a l'odi no respons amb iguals armes;
si els somnis no et deslliguen de la vida,
i pots serenament pensar les coses.

Si pots aplegar guanys ben ufanosos
i arriscar-los a cara i creu, i perdre;
i començar de nou el treball aspre
amb esperit lleuger, com si tal cosa.

Si no perds la virtut entre les turbes,
ni el seny quan et rodegi la noblesa;
si ni enemics, ni amics poden ferir-te;
si tots compten amb tu, però no massa.
Si pots omplir el minut que ràpid vola
amb seixanta segons de tasca pura...
teva és la terra, i els seus tresors de vida,
i el que val més, fill meu: seràs un home.

Rudyard Kipling

dijous, 30 de gener del 2014

Aldus Huxley, Un mon feliç (1932)

 
 
Una dictadura perfecta tindria l'aparença d'una democràcia, 
una presó sense murs de la qual els presoners no pensarien en evadir-se. 
Un sistema on, gràcies al sistema del consum i l'entreteniment, 
els esclaus "estimen la seva servitud"
Aldus Huxley, Un mon feliç (1932)