Reneix la cabra catalana

El 2005 s'havia donat erròniament per extingida


L'associació Slow Food de les Terres de Lleida ha recuperat a Sant Salvador de Toló (Pallars Jussà) un ramat de cabres d'una varietat que s'havia donat per extingida al 2005. Es tracta de la coneguda com a cabra catalana, una raça autòctona i ancestral que havia estat estesa de forma àmplia a les comarques de Lleida fins a mitjan del segle XX.

Després d'adquirir un ramat de 22 exemplars, Slow Food vol mantenir i garantir la continuïtat d'aquesta espècie. Per això, properament presentaran una iniciativa per tal d'apadrinar una d'aquestes cabres amb la finalitat de percebre en el futur els seus productes derivats com el formatge.


Ton Pellisser conservava a la seva explotació del Pallars Jussà una quarantena d'exemplars d'aquesta cabra i Slow Food n'ha adquirit 22 per iniciar un projecte de conservació i reproducció de l'espècie. A principis d'abril, membres de l'associació i el pastor que ara es farà càrrec d'aquests caps de bestiar es van desplaçar a Sant Salvador de Toló per iniciar el trasllat de les cabres a un estable situat a Vilanova de Meià (Noguera). Tal com explica el membre de Slow Food, Gerard Batalla, ''a partir d'ara comença una fase molt delicada'' per tal que els animals s'adaptin a les noves condicions de la granja, ja que fins ara havia estat una cabra bàsicament de pastura. Després de l'adaptació està previst iniciar un procés de cria i selecció per tal de garantir la viabilitat d'aquesta raça en el futur.
Eco Diari

UN CANVI CAP A L’AGROECOLOGIA POT ACONSEGUIR DOBLAR LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA

Un informe del Relator de les Nacions Unides pel dret a l’alimentació, Olivier De Schutter, publicat el passat 8 de març, assegura que els petits agricultors de les regions mes afectades per la fam poden doblar la seva producció d’aliments en 10 anys tot utilitzant mètodes agroecològics.

Segons el Relator, per poder alimentar a 9 bilions de persones a l’any 2050, es necessita “adoptar urgentment les tècniques agrícoles disponibles mes eficients, i la evidència científica actual demostra que els mètodes agroecològics superen l’ús de fertilitzants químics en augmentar la producció, especialment on viuen les persones que passen fam, en medis difícils”. Diferents projectes agroecològics desenvolupats a 57 països arreu del món mostren augments mitjans de la producció del 80%, amb un augment del 116% als projectes desenvolupats a Africa.

Segons l’informe, l’agricultura convencional ja no és la millor alternativa. La seva dependència de l’energia i d’inputs cars la fa molt vulnerable. En canvi, projectes agroecològics desenvolupats a països com Indonèsia, Vietnam o Bangladesh han permès reduir l’ús d’insecticides en un 92%. L’agroecologia és una aproximació en la que l’ús intensiu dels coneixements permet reduir o eliminar els insecticides i els fertilitzants de síntesi. Però el que sí requereix és un sistema públic d’investigació i extensió i l’enfortiment de les organitzacions pageses.

Aquest informe contrasta molt clarament amb la notícia apareguda a finals del 2010 segons la qual als Estats Units, el país capdavanter de l’agricultura tecnocràtica i transgènica, s’ha assolit el nivell mes alt d’inseguretat alimentària des de l’any 1995 (moment en que també es començaven a aprovar les primeres varietats transgèniques), amb 45 milions de persones que tenen dificultats per alimentar-se, segons les dades del Departament d’Agricultura d’aquell país.
www.somloquesembrem.org