El que pens
El que vull dir
Allò que crec dir
El que dic
El que voleu sentir
El que creis sentir
Allò que sentiu
El que teniu ganes d'entendre
El que creieu entendre
I el que realment enteneu
Hi ha deu possibilitats de que tenguem dificultats per comunicar-mos.
TOXICÒLEGS TROBEN NOVES PROVES D’EFECTES SOBRE LA SALUT DE VARIETATS DE BLAT DE MORO TRANSGÈNIC
>>>Noves anàlisis de proves fetes sobre ratolins revelen nous efectes sobre la salut de tres diferents tipus de panís transgènic: el NK 603, el MON 863, i el MON 810, que es conrea a Catalunya
>>>L’article detallant els resultats ha estat escrit per quatre investigadors francesos, i ha estat publicat a la revista International Journal of Biological Sciences
Som lo que Sembrem, ara ja constituïda com una associació, torna una vegada més a exigir la prohibició del conreu MON 810 a Catalunya i també un etiquetatge rigorós i un control de tot els transgènics importats, de manera que els ciutadans d’aquest país puguin diferenciar clarament aquell producte alimentari que conté transgènics, i evitar ser tractats com a conillets d’índies com fins ara.
És la primera vegada que s’han fet aquest tipus d’estudis comparatius. Aquests panissos es troben arreu del món en pinsos per animals i en menjar per humans. El NK 603 ha estat modificat per ser tolerant a l’herbicida d’ampli espectre Roundup i conté per tant residus d’aquesta formulació. El MON 863 i el MON 810 han estat fabricats per sintetitzar dues toxines diferents que serveixen d’insecticides.
Es van classificar 60 paràmetres diferents per cada òrgan i es van mesurar en sang i orina després de 5 i de 14 setmanes d’alimentació. Les rates que havien estat alimentades amb OMG van ser comparades amb les que havien estat alimentades amb el panís equivalent no OMG. Això va ser seguit d’una comparació amb sis grups més de referència, que havien menjats altres panissos no transgènics.
Els resultats donen clarament efectes secundaris dels panissos OMG, que depenen del sexe i de la dosi. Els efectes es donen sobretot al fetge i als ronyons, que són els òrgans de detoxificació. També s’han trobat efectes sobre altres òrgans, com el cor i les glàndules adrenodenals.
En conclusió, fins i tot sent els estudis de curt termini, indiquen signes de toxicitat hepàtica renal, probablement a causa dels pesticides específics de cada tipus de panís transgènic. En adició a això, no es poden descartar conseqüències metabòliques directes o indirectes de la mateixa modificació genètica.
Som lo que Sembrem creiem que la política de la Generalitat en el tema transgènics ens està aïllant més i més d’Europa i dificultarà les exportacions dels productes produïts i transformats a Catalunya, especialment els agroecològics, que representen l’oportunitat de futur per al camp.
Som lo que Sembrem demanem un etiquetatge seriós com el de molts països centreeuropeus, i també l’etiquetatge la de carn, ous i llet.
Hi ha controvèrsia sobre l’origen d’aquest postre ja que alguns afirmen que en el segle XVII ja es preparava a Cambridge, i aquí no escomençar a preparar fins el segle següent, tot plegat tant s’hi val perquè la nostre es la més ben trobada.
Expliquen una divertida anècdota catalana, en la qual el bisbe de torn anava a veure unes monges famoses per el seu flam, i em les preses les pobres monges no tenien el flam quallat quan va ser l’hora. La sor cuinera nerviosa decidí quallar-la amb midó, el bisbe acostumat al flam, que estava sempre fred, amb golafreria agafar una cullerada i se la ficar a la boca tal com anava, bo i calenta i exclama, CREMA!!!!, vet aquí el seu nom.
Aquesta crema es molt típica a Catalunya, abans nomes es prenia per St. Josep, (de aquí que també es digui crema de St. Josep) o els dies de festa grossa, però ara el seu consum esta molt mes estes, en la versió tradicionalen contes de farina de blat de moro es fa amb midó, es serveix en cassoletes de fang i es sol cremar amb una mica de sucre, que l’hi dona un cruixent molt agradable.
Els francesos tenen la “cremè brûlée”, que es pot considerar una copia de la nostre, feta amb nata i ous sencers i cremada amb sucre integral per contrarestar la blancor de la seva versió, també existeixen versions a Occitània “crèma”, a Portugal “creme caramelo”, també hi ha una versió Bàvara i una era Val d’Aran aquesta idèntica a la Catalana, també molt semblant a la Toscana Italiana inclús la podríem trobar amb algun “custard” Angles o la “panna cotta” Italiana.......en fi.
Últimament sesta’n fent moltes versions a la cuina moderna o molecular (gelats, deconstruccions, escumes,....), però la mare nomes ni ha una que coi, i no es el mateix “la calle conde del asalto, que un conde dando saltos por la calle”, per molt que s’hi capfiquin.
