Segons dades lliurades per la Generalitat a Som lo que Sembrem, l’any 2009, el nombre de mostrejos de pinsos per controlar la seva contaminació amb OGM a Catalunya ha estat de 18, un nombre ridícul, i a sobre per raons que desconeixem més d’un 50% inferior al nombre de mostrejos de l’any 2008, que va ser de 39. El pitjor de tot, és que dels 18 controls, en 11 es van trobar irregularitats (és a dir, transgènics, no sabem en quina proporció) però en cap es va obrir un expedient sancionador. El tema ha empitjorat ja que en el 2008, dels 39 mostrejos, es van trobar transgènics en 10 i es va obrir un expedient sancionador.
Molt sovint els sacs de pinsos ja porten l’etiqueta de “transgènics” per defecte, ja que se sap que la contaminació és generalitzada, però aquestes dades mostren la indefensió d’aquells que preferirien no alimentar els seus animals amb transgènics, i es troben els sacs contaminats. En països com Alemanya el control de l’etiquetatge és estricte i s’apliquen les sancions necessàries.
En ecològic s’evita la contaminació important de països que no conreen transgènics.
Segons també dades de la Generalitat del 2009 , en els controls sobre llavors de sembra, els nombres són també molt greus: dels 112 controls , 6 no complien un correcte etiquetatge (entenem que contenien transgènics sense informa-ne, amb les conseqüències de què, sense el pagès estar assabentat, una part de la collita serà de transgènics). D’expedient sancionador només se’n va obrir un, del qual no coneixem quin ha estat el seu procés.
Totes aquestes dades mostren dues coses: La falta de recursos de la Generalitat per aplicar la llei, i el poc interès de totes maneres per part dels responsables polítics de fer-la complir , que beneficia a la indústria importadora, a la indústria ramadera industrial, i a les multinacionals dels transgènics. En qualsevol dels dos casos, arguments més que suficients per aturar la sembra i la importació d’aquestes llavors, com Som lo que Sembrem no ens cansarem de repetir.
