Darrerament, degut a la presentació de la I.L.P. (iniciativa legislativa popular), amb més de 180.000 signatures de persones al darrera. S’aixecat una forta polseguera sobre les curses de bous manifestant-se en varies raons, politiques, socials, identitaries i en defensa dels animals.
El “toro de lidia”, es un brau criat expressament per morir a la plaça,des de fa tres segles, i probe de races autòctones de la península ibèrica, durant la seva cria se li vol conservar un equilibri entre la casta i la noblesa, en altres paraules la bravura i la ingenuïtat, al contrari no serviria per l’espectacle.
Una dada curiosa sobre la cria d’aquest animal es que quant els braus tenen un any aproximadament, son separats els mascles de les femelles posant-los en dues tanques diferents i apartades una de l’altre, es clar aquets braus bé necessiten satisfer els seus impulsos naturals i es munten uns als altres. Sempre de la colla ni a un o varis que no els hi valen per torejar i l’anomenen “toro maricon”, es veu que a perdut la casta, en canvi però, te molta ingenuïtat (perdoneu-me la llicencia, però es que no me’n podia estar).
Aquesta manera de comportar-se dels braus,deixeu-m’ho dir, diu molt poc sobre la pretesa i suposada “hombría” dels toreros i dels seus entusiastes seguidors.
Raons Politiques. No s’escapa a ningú que aquets senyors que seuen al parlament, representen a una munió de gent, que els a votat per que els representes en una cambra, que te, o deuria de tindre la potestat, de legislar, o sigui, parla’n en general, fer normes per que el país funcioni millor. Per tant no s’explica el fet de que votin en secret, o sigui d’amagat, sent com son representants públics.
Aquest mateix parlament, ha aprovat lleis prohibint la matança del porc de manera que es converteixi en un espectacle, costum ben catalana per altre banda, i prohibida de totes maneres, protegint els animals domèstics i eliminar la mort dels bous en els llocs on encara es fan correbous.
Algun grup parlamentari, petit per cert, i també una colla d’intel·lectuals ( per cert algú m’hauria d’explicar en quina universitat s’estudia aquest ofici, ho potser es a la universitat de la vida com deia el malurat Fari, Ostres!, mira quina coincidència tu!), ha fet servir aquest tema com un atac a la llibertat. No fem riure, son assenyats o no, no crec que en el nom de la llibertat s’hi valgui tot, no caldria ni parlar-ne es una qüestió que cau per el seu mateix pes.
Raons socials. En els últims anys el científics han pogut demostrar que els animals senten i pateixen de la mateixa manera que nosaltres, i que estan organitzats entre ells socialment d’una manera semblant als nostre avantpassats, no gaire llunyans...
Per tant no se quin dret tenim nosaltres ha fer patir fins a la mort a un animal, fent d’això un espectacle públic. I no se quina imatge donem als nostres fills primer, i a la resta d’humanitat desprès.
D’altre banda recordem que a Catalunya no queda més que una plaça de braus, i que la seva gixeta criaria moltes mes teranyines, si no fos per el Jose Tomàs que la omple cada cop que bé i unes bandades de japonesos que la mig omplen molt de tant en tant.
També s’ha dit que les “corridas” son cultura, i tant que si son cultura de la que menys ens interessa, son companyes de la playa, el sol, la sangria i la pandereta i cosines germanes de las suecas i las mujeres estereotipades o del vino peleon, el no-do, la fanfàrria, la juerga, el pixa al carrer, la xuleria, el viva la pepa, la caspa i el pitjo so de aquelles sevillanes, repetitives, infinites fins la absurditat i francament dolentes (que no totes son així, ep!).
Una explicació econòmica seria les subvencions que perceben els lobbys taurins ha conte del pressupost de la comunitat Europea per mantenir les explotacions agràries on es crien aquets bous, i que son de varis milions d’euros.
Raons identitaries. En aquet cas, es un més de les intoxicacions de l’opinió publica espanyola,a la que ja estem acostumats, a sobre que a Catalunya no els deixem parlar el castellà, els hi prohibim que l’aprenguin a l’escola. Ara a damunt els hi volem prohibir també la seva tant preuada “fiesta nacional”, on anirem ha parar!!!.
Estic segur, i ho se de primera ma, que al estat espanyol, pàtria i cap i casal de la cursa de braus, hi ha molta gent encontra d’aquesta barbaritat ( no en puc seguir dient festa). Inclús crec que seria possible una iniciativa igual, presentant-la al parlament Espanyol, altre cosa seria i serà aquí també el que passi desprès.....
Raons en defensa dels drets dels animals. Evidentment aquesta es la clau de volta de tot plegat. Es interessant la defensa que últimament s’està fent de la cria del “toro de lidia” (que no de tots els braus), es veritat que es cria en molta llibertat, en grans extensions de pastures per preservar la seva casta i noblesa, però la seva mort, es desprès de totes las “suertes”que l’hi toca passar, lenta, acarnissada i dolorosa i a més convertida en un espectacle públic.
Els que estan a favor de la “fiesta”, ara s’enrecorden de que hi ha molts animals destinats al consum humà maltractats, criats em poquíssim espai i humiliats d’una manera cruel, en benefici de les grans multinacionals de l’alimentació. Ben vinguts a aquest món, ja fa molts d’anys i moltes de persones que es denuncien aquets maltractaments, apel·la’n a la consciencia, tant de politics-legisladors com a consumidors en general, no aniria malament una ajuda per aquesta banda..
Alguns d’aquets defensors de la “fiesta”, son periodistes amb columnes als periòdics de gran tirada, i podrien fer molt en aquest aspecte de la crueltat humana, no us talleu, atreviu-vos, home!!
Per acabar nomes dir que no ens podem posar com ha sers humans en mig de la cadena evolutiva em de respectar els drets dels animals i sobre tot no fer una festa, del patiment i mort de cap ésser viu.
