Últimament, no se si vostès també han parat conte, que nomes sento, veig i lleixi-ho, que en segons quins debats la societat: es divideix, o no son importants perquè hi han coses molt més crucials per debatre, o decidir, o que si es per distreure al personal.....Tot això es d’un demagògic que espanta, imperdonable, irresponsable i indecent ( i em quedo curt).
Tot això dit per polítics o que se’n diuen, pensadors, artistes, actors de la faràndula estatal, personatges sansa ofici però amb benefici, de programes de salsa rosa, convertits en esperpèntics i absurds tertulians, tertulians saberuts que per no saber no saben ni on tenen la decència, però si la indecència, gent normal i corrent (jo en soc un, de gent corrent estar clar). I tot ho diuen sobre coses tant poc importants ( es veu) com el referèndum s’obre d’independència, ho ara sobre la discussió al parlament per admetre a tràmit una iniciativa legislativa popular sobre las curses de braus.
Suposo que el que val la pena de discutir i debatre per aquets sòmines es, si el barça guanya o perd, si juga millor el Pere que el Pau (recordem que nomes a Catalunya tenim tres diaris que pràcticament parlen de futbol, sense contar els del regim espanyol) O si la Belen Esteban s’ha operat o com s’ha operat, si aquell es fill secret de l’altre ho del de més enllà ( aneu al quiosc i quedareu esgarrifats del munt de capçaleres i de tiratge que existeix i si no els programes de la televisió)
O bé la immensa i decadent escombraria de segons quins mitjans desinformatius en contra de tot allò que sembli una mica d’esquerres, la real es clar Això en nom de la llibertat, que bruta a quedat últimament aquesta paraula, sobre tot des de que sen omplen la boca els que abans la condemnaven.
O això si que es important la crònica negre, aquí si que tots absolutament tots els mitjans de comunicació an caigut al parany del populisme, nomes o bàsicament es parla d’assaciants, morts violentes, robatoris, etc....
Existia un periòdic no fa molts anys que es dedicava a informa d’aquestes coses, es deia “EL CASO”, i si no recordo malament sortia un cop a la setmana i es venia ben poc, segurament si que la gent tenia cosses més importants per resoldre, com la reprensió feixista o via’m que podrien menjar ells i els seus fills aquell vespre i tots els vespres i dies següents, els hi asseguro que no pas carn de brau de lidia.
Senyors reflexionem-hi.
Ha per cert jo vaig anar ha votar i vaig votar que si a la independència, i estic amb el Quim Monzó que lo dels braus donaria molt més espectacle si la mort fos la del torero, on vas ha compara, home, no hi ha color.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada